App Store

Google Play

Details page - Device banner - 894x1036

Entra en un mundo infinito de historias

Escuchar y leer

Adrià Pujol

Aquest llibre és el miratge d'unes memòries, el retrat d'una generació nascuda amb l'anomenada democràcia, i també a l'empara d'un món que mirava endavant amb la promesa d'un futur tan esperançador com probablement utòpic. Escrites amb intel·ligència, ironia, valentia i tendresa, aquestes pàgines enllacen a la perfecció tradició i modernitat, i traspuen a voltes ressentiment, a voltes nostàlgia per un país mitificat i per aquella part del riu on "ja no nedarà mai més".

Adrià Pujol ens convida a trepitjar l'Empordà, conscient que és matèria molt suada, trillada, enaltida i batuda. Per això ho fa fugint de convencionalismes, de tòpics i amb la sinceritat de qui escriu sobre un món que estima i que per això mateix no simplifica. Serveix el joc des de les dues bandes de la barrera, perquè al capdavall és un empordanès de Barcelona o un barceloní de l'Empordà, en qualsevol cas "un neuròtic del seu passat".

Amatent als tòtems que l'han precedit, però ignorant-los el punt just, l'autor ens descriu paisatges, esdeveniments i persones amb una llengua vivaç, rica, potent, i sovint al llindar del joc de paraules. "L'endemà de morir-se'm la mare, de nit me'n vaig anar de festa, pel poble, flanquejat pels amics de sempre que, en aquest cas, se'ns veia realment desorientats, perquè érem joves… ".

Edicions Sidillà

L'illa Roja

Escafarlata d'Empordà: Paria d'un pària

UN DELS 10 MILLORS LLIBRES DE LITERATURA CATALANA DE L'ANY SEGONS EL PERIÓDICO.

Barcelona té l'habilitat de viure immersa en un batibull considerable. Els Jocs Olímpics, el Fòrum, els okupes, les acampades, els preus que pugen, la gent que passa i els carrers, que es queden. La ciutat és un rusc de passions. Uns l'adoren. D'altres la cremarien.

Després d'enlluernar la crítica amb Escafarlata d'Empordà i Alteracions, Adrià Pujol s'atreveix ara a disseccionar, amb intel·ligència, perspicàcia i ironia, la ciutat i de retruc el país.

Picadura de Barcelona

Jules Renard

El 1894 Jules Renard publicava Pèl de Panotxa, una novel·la protagonitzada per un noi poc estimat. El pare l'ignora, la mare el detesta i els germans se'n riuen.

Pèl de panotxa és un clàssic de la literatura francesa que relata amb lucidesa i ironia la vida d'aquest alter ego de l'autor en un poble de la França rural. Lluny de les versions edulcorades i estereotipades de les infanteses felices, Renard ens submergeix en la veritat de la vida. Difícilment trobarem algú que, tard o d'hora, no hagi d'afrontar en algun moment aquesta veritat.

"Un clàssic de novel·la infantil per a persones madures", Enrique Vila-Matas a "El País"

"Un ironista de primera magnitud", Antoni Clapés

Pèl de panotxa

Antoni Clapés

El 1887 Jules Renard va començar a escriure el seu Diari. I ho va fer fins un mes abans de la seva mort, al 1910. Hi anotava les seves conviccions artístiques, escrivia sobre l'escena literària del seu temps i sobre la vida. No hi ha cap aspecte de la realitat que defugi ni que s'escapi de la ironia esmolada de Renard. "Els elogis —escrivia— s'inverteixen, com els diners, perquè ens els tornin amb interessos. "

En aquesta selecció de textos, a cura d'Antoni Clapés, hi trobareu els millors aforismes d'un escriptor lúcid i valent, un aplec d'opinions contundents contra el cofoisme, la falsa modèstia, la hipocresia, la coherència, la mediocritat, l'orgull i la vanitat. Un llibre balsàmic en aquests temps d'excessos. Excés de correccions polítiques. Excés de beneiteria. Excés de bondats de segona mà. "La ironia salva el món".

Els burgesos són sempre els altres: Del Diari de Jules Renard (1887-1910)

Edgar Illas

Ni els dards no trobem sencers del tot a Màquina de dards, el primer conte de Treure's la feina de sobre. A alguns, els falta una ala; a d'altres, és la punxa que és guerxa; en els més masegats, de guerxo ho és tot el dard. Si hi parléssim, ben probablement no ens ho sabrien ni dir, però és també volant igual d'alacaiguts com sobreviuen els individus desclassats i, alhora, arrelats en els espais del rerepaís, mig idíl·lics, mig ruïnosos, d'aquest recull de 25 contes.

Edgar Illas ens hi narra les veus d'alguns joves esverats, de comercials alcohòlics, d'emprenedors desastrosos, d'immigrants capbuits, de dones de fer feines ploraires. Personatges que parlen i parlen per expressar la buidor, el desencís que deixa la pèrdua de les il·lusions, però que miren d'apuntar els dards de les seves paraules cap a la diana de la supervivència.